Eureka!

Alfons Cornella i Antonella Broglia. Barcelona, Update6 11 de gener de 2011

 

Un nou món està prenent forma al nostra voltant. No tothom el sap veure. Cal obrir portes i finestres a la ment per donar cabuda a les noves idees que l’estan fent possible. Alfons Cornella i Antonella Broglia han fet una síntesi de les millors idees, experiències, tecnologies i projectes del negoci al món. Una informació de primera mà vital per entendre el més novedós i rellevant que succeirà els propers mesos.

Update6

Cornella i  Broglia van tornar a deixar bocabadat l’auditori que s’havia reunit per veure’ls  a la sisena edició Update que es va celebrar l’11 de febrer passat a Barcelona. Durant dues hores van presentar a un ritme frenètic i sense cap descans We update you, una síntesis de les millores idees, experiències, tecnologies i projectes de negoci en el món de cara als propers mesos. Una prospectiva de  les tendències més actuals del moment resumida en deu punts que van tenir per protagonistes:  la Xina, la gestió empresarial en la frontera de l’obliqüitat, la ciència emergent, la web intel·ligent, la densitat del talent, la innovació social, l’aprenentatge a partir de l’isomorfisme tecnològic, el consum col·laboratiu i  la felicitat, per acabar fondejant al lloc on neixen les bones idees.

“No som futuròlegs, però són deu temes sobre els quals creiem que es parlarà durant els propers mesos”, va afirmar Alfons Cornella durant la seva primera intervenció. I de la mateixa manera que el moviment es demostra caminant, ell va fer certa la seva afirmació parlant de la informació més recent que han trobat arreu del món, com a bons rastrejadors que són de tot allò que és nou, innovador, que crearà o pot crear tendència.

Van desglossar un guió pensat per no deixar ni una engruna, i no van decebre. Tal volta va sobrar bombardeig d’informació, tot i ser molt interessant. Probablement s’hauria pogut digerir una mica millor la sessió informativa fent  les exposicions menys trepidants, un pèl més llargues -les pàgines web i els exemples passaven com una exal·lació-. Et demanaves si tenien por que ens avorríssim? O és el ritme amb el qual pensen que s’assimila millor la informació? Una altra vegada, seria d’agrair que donessin una mica més de temps. Sobretot, per poder assimilar millor els continguts.

En una posada en escena efectiva,  que recordava les xerrades TED, Alfons Cornella va començar parlant de la Xina. Un país que ja no és una anècdota, sinó que és capdavanter al món i que en prendrà el lideratge  l’any 2019, amb un PIB superior al dels EUA. Actualment, compta amb  la més important reserva de moneda estrangera del món. Ho pot comprar tot, des de mines de coure i molibdè al Perú fins a exquisit vins de Burdeus . Ha deixat de ser una fàbrica per donar forma al món i és un gegant que creix insaciable. Compta amb 14 milions d’automòbils , molts dels quals són Audi, i es preveu que en tindrà 40 milions l’any 2020.

La Xina també és una gran potència amb ombres, a banda de la ja coneguda i pública manca de llibertat d’expressió. La política de les famílies amb un únic fill, preferentment mascle, ha suposat un experiment demogràfics sense precedents. Està en marxa des de fa 30 anys i comença a pasar factura. S’hi està produint un gran envelliment de la població  (l’any 2030 hi haurà 34 milions de persones majors de 60 anys) i molts homes xinesos tenen feina a trobar parella. La Xina necessita més joves,  però els joves ben formats del país no troben feina al sector privat i han de treballar al  sector públic. La població que treballa, d’altra banda, està tan ocupada que ha provocat que hi hagi actualment més de 60 milions d’infants que viuen sols, lluny dels seus pares.

Cornella va destacar, a més,  que hi ha algunes coses que podem aprendre del gegant asiàtic. Lluny del model seguit a Occident per primera vegada en la història ha creat rendibilitat a partir de la fusió entre política pública i negoci privat. 1. La Xina aplica la globalització al revés: mirant cap endins i adaptant el món als seus interessos. 2-Crea una manufactura d’excel·lència, 3-Fa una aposta clara per la innovació, amb una llei de patents encoratjadora que dóna incentius fiscals a les empreses que en registren més, 4- Té presència al món. A l’Estat espanyol han passat de ser poc més d’un centenar (1961), als 10.000 (1971),  a ser  240.000 residents avui dia.

 La primera intervenció de Broglia va ser per presentar-nos una nova gestió empresarial . És la que posa l’èmfasi en el treballador. En primer lloc  per a l’empresa hi ha el treballador, que fa de tot, i després ve el client  Una nova tendència que requereix transparència en la informació. S’ha vist que transparència, honestedat, respecte pel medi ambient i condicions de treball dignes són valors a que els usuaris busquen a l’hora de contractar una companyia o en adquirir un producte com a consumidors. Broglia va posar l’exemple de Happy, una empresa anglesa de formació en IT, innovadora en gestió, que té cura i prima el talent i en la qual, per exemple, si no t’agrada el teu cap pots demanar-ne un canvi. UPS revela que un 40% dels treballadors sol·licitarien un augment de sou superior al que l’empresa els donaria, però un 40%, en demana  un d’inferior. Altres mostres de transparència són HCL, que fa públiques les valoracions dels directius. I  pel que fa a la presa de decisions, “el grup decideix millor que l’individu,” va afirmar Broglia. La gestió moderna esdevé així un excel·lent motor de creixement.

Alfons Alfons Cornella i Antonella Broglia a Barcelona. Update6, 11 de febrer de 2011

Durant dues hores Cornella i Broglia van anar desgranant temes de tecnologia emergent, web semàntica, talent, innovació social, isomorfime de negoci, consum col·laboratiu i felicitat, que van donar perles com aquestes: “Els humans reaccionem malament a la robòtica perfeccionada, perquè danya la nostra sensació de seguretat”, citant Masahiro Mori, quan el món avui dia ja està totalment controlat per robots des del punt de vista energètic i del transport; “El 2010-2020 serà la dècada de la web 3.0, la de la web semàntica,  intel·ligent i de les dades. Tot té un nom únic i es pot trobar. La revolució per a l’ésser humà serà descomunal”; “El segle XX ens definia pel que posseíem, l’actual ens defineix per la reputació, la nostra comunitat, allò a què tenim accés, tot allò  que compartim i el que donem”; “La innovació no és crear coses que no existeixen, sinó fer noves associacions d’idees”; “Cal connectar les grans empreses i les petites, i cal invertir en aquestes encara que sigui petites, si tenen una alta densitat de talent”; “Les millors idees neixen de la necessitat”; “Hem de deixar de produir per al consum privat, perquè arriba el consum col·lectiu”; “Els marcadors de distribució s’han de generalitzar: allò  que per a tu és brossa pot ser or per a mi”; “El cotxe privat morirà”, ha dit Bill Ford. Arriba el cotxe compartit. El canvi, lluny de fer desaparèixer la indústria automobilística obligarà a desenvolupar un nou tipus de disseny de vehicles que seran molt més adaptables per permetre un continu canviï de mans. 

I una reflexió final estretament vinculada a la condició humana:  La felicitat. Els temps que corren no generen gaire literatura al voltant de la felicitat. De fet, és un terme que està més aviat en crisi. Estem realment davant la Gran depressió, però no econòmica, sinó social. Ho ha demostrat un estudi de Google, que  ha analitzat les vegades que aquest  terme surt citat als seus llibres digitalitzats des del segle passat. Llavors, què és la felicitat? Sembla que tenir molts diners no fa la felicitat. Pot comprar la satisfacció vital, però no la felicitat. Més aviat es tracta de tenir un objectiu vital i gaudir del camí per aconseguir-lo. La felicitat sorgeix quan el ser humà fa coses amb passió, una alta concentració i amb un propòsit. També s’ha detectat que com més feliç és una persona més procliu és a dur a terme noves iniciatives. I caldria que ho fossim, de feliços, perquè la no felicitat, la depressió de la ciutadania, costarà molts recursos i diners a la societat. Alguns podrien voler trobar la felicitat en les noves comunes 2.0. Ja hi  ha consultories per muntar-ne a gust i a mida dels integrants.

Per acabar, Broglia va recomanar el llibre Where good ideas come from, de Steven Johnson, publicat per Allen Lane. L’autor s’interroga sobre quins han estat els espais i els sistemes que han fet possible la producció de la innovació durant tota la història. I analitza els disferents mecanismes que semblen repetir-se un cop i un altre. Un d’aquests patrons és el de la incubació. Les bones idees inicialment només apareixen com una ombra i necessiten incubar-se durant anys o dècades, abans de madurar i tenir èxit. El context ideal perquè això succeeixi és un context líquid, en el qual les idees corren com l’aigua, flueixen amb tota llibertat. En aquest sentit, Johnson sosté que la protecció de la propietat intel·lectual no és generativa, que és millor connectar que protegir, que les ments connectades a altres ments i a altres idees són les que més innovació produiran. La sort ajuda la ment connectada, afirma l’autor.

Les intervencions i els comentaris que van fer els assistents  a través de Twitter es poden llegir agrupades sota el hashtag #update6.